Suïssa de Els Amics De Les Arts

Tu, que trencant l’alto el foc va i li tires la copa a la cara. El museu al·lucina. Ningú no respira. Que l’has llançat! Que no has mirat! Que vola i que impacta contra un Modigliani. Ell, que ara perd els estreps, encadena un renec amb un altre. Hi ha una taca en el quadre. Empentes. Alarmes. “Seguretat! Seguretat!”. Escena italiana.

Potser ja esteu sobreactuant. Potser en feu un gra massa. Potser és millor dir prou i mirar endavant. Potser hi esteu tots dos posant molt més pa que formatge. Potser al final tampoc us estimàveu tant.

Ai, ha arribat el moment que m’obligues a fer espionatge. Però en el fons el que vols és sentir que t’enyora... Que està fatal! Que està fatal! Vejam, com t’ho explico sense que te m’enfonsis? Ell, sembla estar en un període expansiu. Diu que totes li ponen. Però com sempre: dos dies i et truca fet caldo, Elisabet! Elisabet! No cal ni que ho ploris!

Potser ja esteu sobreactuant. Potser en feu un gra massa. Potser és millor dir prou i mirar endavant. Potser hi esteu tots dos posant molt més pa que formatge. Potser al final tampoc us estimàveu tant.

Solemnement ho dic: això no té cura. Jo, des d’aquest moment, em declaro amic neutral. No es pot dir que tingueu el do de la mesura, i un doble agent segur que acabaria prenent mal.

Jo vull ser Suïssa. Cadascú que es mengi, nena, els seus propis merders.