30 Dies Sense Cap Accident de Els Amics De Les Arts

Em desvetlla el telèfon tremolant
I la veu a l’altra banda diu: “Problemes”.
A corre-cuita, he pujat fins al terrat.
I Lisboa no dormia tan serena...

Nova Delhi, simfonia de motors.
Al rickshaw no he notat que m’adormia.
Ens segueixen.
Sacsejant el conductor, dic:
“Hem de despistar-los, que m’hi va la vida!”.
Però, quan de cop obro els ulls, me n’adono:
En realitat sóc dins d’un tren que va creuant un paisatge estepari.
Per la finestra, al fons, et veig:
La silueta al desert amb un dit apuntant cap a mi.
He escapat. De moment... 30 dies sense cap accident.

Quan desperto en un motel de mala mort, a la porta,
Un puny que pica amb insistència.
El revòlver em tremola entre les mans.
Se’m dispara i recupero la consciència.

I me n’adono que estic sol a casa,
Però que ja tornes a ser aquí.
Els dies eren tan clars, q
Ue dubtava si eres o no una part de mi,
D’una fugida endavant a través de l’espai i del temps.
Comencem novament.

Em desvetlla el telèfon tremolant
I la veu a l’altra banda diu: “Problemes”.

Pensava que ja no hi eres.

I me n’adono que estic sol a casa,
Però que ja tornes a ser aquí.
Els dies eren tan clars,
Que dubtava si eres o no una part de mi,
D’una fugida endavant a través de l’espai i del temps.
Superar, finalment, 30 dies sense cap accident.