Desitjo de Roger Margarit

Vam riure junts,
també plorar,
creuant tots dos de nit aquell desert.
Vas marxar,
no vas poder aguantar
i ara sol hauré de fer el camí.

Sense tu, sense tu.
Desitjo
que les flors sentin la pluja.
Jo desitjo
començar de nou.
Tu saps que et necessito.
Primavera, estiu, tardor,
serà millor
si és amb tu.

Puc recordar
quan tots ens va canviar.
Va presentar-se com un enemic.
Tant de mal
difícil de suportar.
No em vas donar la força per lluitar.

Sense tu, sense tu.
Desitjo
que les flors sentin la pluja.
Jo desitjo
començar de nou.
Saps prou que et necessito.
Desitjo, desitjo.