Ja era fort de Manel

Llavors ja era fort,
i no perdia mai la calma,
i em divertia tot,
i havia après a saludar-te.
Content i exhibint,
la més radiant de les rialles,
tocant-te com els forts,
els éssers als que es impossible ferir.
No ploris nen que no sabré què dir,
no ploris nen que ets més bonic quan rius.

Llavors ja era fort,
i dominava les paraules,
i construïa mons,
perfectes on no m'importava,
ni amb qui has dormit avui,
ni què faràs dema a la tarda,
ni penso algunes nits
que ets massa semblant a qui busco per mi.

Qui gosarà sentir que em protegeix?
La conca d'unes mans mortes de fred.

I el dia va arribar,
aquell que amb forces ja esperava
Els que han vingut avui,
demà també podran anar-se’n
No em va caler ni un plor,
Ni encendre ciris a cap àngel,
Llavors ja era fort,
I un fort no t'havia de perseguir.

O es que vostè no està d'acord amb mi?
Qui vol un conte trist per anar a dormir?